La Colònia Güell
La Colònia Güell, una colònia industrial
La Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allí traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de Barcelona).
L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu que la nova indústria, equipada amb la més moderna tecnologia de l’època, es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.
El corrent modernista i la figura de Gaudí
A diferència de la gran majoria de colònies industrials de Catalunya, Eusebi Güell procurà millores socials per als treballadors i aplicà la seva condició de mecenes de la cultura. Així, dotà la Colònia Güell d’equipaments culturals i religiosos, i incorporà el corrent modernista a les noves construccions, encarregant projectes a diversos arquitectes, i singularment a Antoni Gaudí la construcció de l’església.
Els mestres d’obra, deixaren també la seva empremta en molts dels edificis, cosa especialment visible en la varietat de cornises i detalls de les façanes.
Temps de canvis
Les colònies industrials estaven concebudes com una organització socioeconòmica que tenia com a finalitat primera la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part del temps dels homes i dones de la colònia, per a ells i elles era la garantia de tenir un salari regular en uns temps de precarietat econòmica.
Tot i així el moviment sindical i les reivindacions obreres amb els anys també arribaren a la colònia. Amb l’inici de la guerra civil, el 1936 la fàbrica fou col·lectivitzada i gestionada pels seus treballadors. Acabada la guerra el 1939, fou restituïda a la família Güell, la qual el 1945 la va vendre a la família Bertrand i Serra.
Els anys següents la Colònia mantingué la producció industrial i la personalitat del nucli urbà, ben diferenciat del poble de Santa Coloma de Cervelló. Aquest darrer, anà creixent fins superar en població a la Colònia cap els anys 60.
La Colònia Güell es mantingué lliure del creixement urbanístic descontrolat dels anys 60 i 70 pel fet de mantenir-se com una propietat quasi compacta amb un objectiu prioritari de producció industrial.
Del tancament a la rehabilitació
En el marc de la crisi del sector tèxtil, el 1973 la fàbrica va tancar, produint un fort impacte social a la Colònia. En els anys posteriors la propietat es va anar venent: la fàbrica en fraccions a empreses diverses, les cases als seus habitants i els equipaments i terrenys de l’entorn a institucions públiques.
El 1990 el conjunt de la Colònia Güell fou declarat Bé d’Interès Cultural – Conjunt Històric, i s’establí la protecció dels edificis més rellevants, així com de les característiques generals d’edificació.
En el anys de canvi de segle, del XX al XXI, va començar la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l’església, l’antiga cooperativa de consum i la plaça Joan Güell, així com la millora de les pinedes de l’entorn i del camí Gaudí. L’any 2002 (l’Any Internacional Gaudí) es va construir el nou aparcament per als visitants i es va implantar l’organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.