Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)

Nascut al Baix Camp, Tarragona -amb disputa entre Riudoms i Reus-, era el petit de cinc germans. El seu pare era calderer d’ofici, quelcom que va marcar des de ben petit la seva fascinació pel treball manual dels metalls i per la creació de formes tridimensionals. A més, el seu origen va donar lloc a una profunda admiració i amor per la natura, sentiment enfortit per les seves llargues estades a la casa familiar del Mas de la Calderera durant la seva infància.

Després d’una infantesa marcada per les malalties i de cursar els seus estudis essencials a Reus, va traslladar-se a Barcelona, on va realitzar diversos estudis superiors fins a arribar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, on va graduar-se el 1878. Durant la seva formació va estar en contacte amb diversos arquitectes i aviat es va vincular al moviment modernista català, del qual ell mateix esdevindria una figura cabdal.

Les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, el mudèjar o el barroc, fins a arribar a l’eclosió d’un estil més propi basat en l’estudi de la natura, la geometria i la integració de totes les arts aplicades.

Un punt clau en la seva trajectòria és, sens dubte, la relació que va entaular amb l’empresari català Eusebi Güell, qui va esdevenir el seu mecenes i per a qui va realitzar nombrosos encàrrecs com el Palau Güell, els Pavellons de la Finca Güell o el Park Güell, tots ells de gran singularitat.

Però sens dubte un dels projectes més destacats sorgit d’aquesta estreta relació és la construcció de l’església de la Colònia Güell, la nova colònia industrial ideada per l’empresari a Santa Coloma de Cervelló. Gaudí va treballar en aquest encàrrec entre 1908 i 1914, i l’edifici va esdevenir el laboratori on va assajar amb total llibertat diverses solucions estructurals i formals que després aplicaria a la seva obra estrella, la Sagrada Família. Finalment, Gaudí no va acabar la construcció i fruit del seu treball resta el que en l’actualitat es coneix com la Cripta de la Colònia Güell, considerada una de les seves obres més innovadores i un exemple magistral de la seva arquitectura orgànica inspirada en les formes de la natura, els materials autòctons i la simbiosi entre estructura, decoració i simbolisme.

Posteriorment, l’arquitecte va dirigir la seva carrera cap a la construcció de la Sagrada Família, projecte en el qual es trobava immers quan, malauradament, va morir el 1926 atropellat per un tramvia a Barcelona. Antoni Gaudí ha passat a la història com un geni de l’arquitectura, amant de la natura i la seva terra, però també com un home de gran espiritualitat i fe, elements que li atorguen el títol de “l’arquitecte de Déu”.